Recordo altres febrers més plens de colors.
Recordo l'esclat de la mimosa. La mirava des de la finestra.
Sembla que aquests dies s'amaga.
Fa fred, i a casa, el caliu del foc em dòna alegria
però també enyorança.
Mai res és igual,però en la memòria,
ens queden per sempre els millors moments
de dies passats per fer dels que vindran els més esperats.
Us desitjo una tarda de divendres a la vora del foc.
Abraçades
Marta
m'encanten les fotos del foc!!! i més si les fas tu!!! jo també us trobo molt a faltar!!!
ResponElimina