Tristesa

                             Com el mar,que tot d'una s'emporta el paisatge,
                            fent-lo desaparèixer com per art de màgia,
                            la vida s'emporta també de cop ,
                            la nostra illa particular, el nostre tresor més preuat,
                            deixant-nos una buidor inmensa,inexplicable...

                  La tristesa queda entre les onades, però, com elles, torna
                  deixant petjada.
                  L'únic consol és compartir el dolor amb qui ens envolta...
                                    .
                         Acceptar-la és el que ens resta!
                          
                            Bona nit
                             Marta