dimarts, 15 de febrer del 2011

Ocell.

Contemplo el jardí.
Sobre la gespa,
un ocell es passeja solemne.
Quatre passes i s'atura.
En un instant aixeca el vol.
Com si volguès atrapar el silenci.

Més enllà, un mantell de flors ho cobreix tot.
Els rastres de la rosada encara em mostren el bell despertar del dia.

Contemplo el jardí.
Sobre la gespa, sota l'alzina,el meu ocell em mira.
El silenci em convida, i intento captivar el dia.

             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada