Divendres tarda a casa.

Obro la porta i deixo anar tot el pes de la setmana damunt del meu llit!
Em quedo una estona mirant cap amunt, no sé ben bé cap a on, i quan me n'adono m'envaeix una sensació de pau ...
A casa, les meves coses em parlen i em dónen la benvinguda.
Deixo volar la imaginació i els meus ulls em porten cap a la tauleta que, de regitzell ,veig darrera la porta de l'habitació.
Recorro cada objecte. Cadascún d'ell em parla.
Els salers que vaig comprar en un mercat de Nadal solidari que cada any organitza una bona amiga i que em parlen de nens sense llar i noies que aprenen a fer de mares de cop.

El gravat d'un atelier particular molt especial!

I la rosa ,la rosa que vaig fer amb les meves mans i que em recorda una persona molt especial que ja no tinc, que ha marxat...

M'agrada arribar a casa ,encendre espelmes i.......sentir, que viuen amb nosaltres els records si som capaços de fer que siguin evidents i presents.
                                 Bon final de divendres ple de records feliços!