Vull dedicar aquesta cançó a un bon amic que dissabte ens va regalar un concert que mai no oblidarem.
La primera lliçó que vam aprendre tots els afortunats que hi erem, va ser la de que si a la vida comparteixes les teves passions amb qui estimes, l'efecte és tan gran ,que regales amor als teus i tanmateix deixes que ells te'l retornin.
Donar i rebre és la clau.No tingueu por del que pugui passar, segur que tot el que es fa per compartir es transforma en el millor regal que mai no podrieu ni imaginar.Compartiu les vostres passions amb qui estimeu. Feu com el meu amic. Ell va donar i nosaltres vam rebre,o potser ell va rebre més ?
Crec que tot queda equilibrat.
Gràcies!
"http://www.youtube.com/embed/fJ7WKfwniJM?rel=0"
...soc l'amic, Marta. Sovint les persones vivim sota un mantell que amaga les nostres vergonyes, sovint les vergonyes amagan trets de personalitat que no t'agrada mostrar. La vida m'ha ensenyat a ser prudent i tot i aixi, sovint m'he destapat massa.
ResponEliminaNO som millors que ningu, ho tinc clar, tenim
milers de defectes cadascun dels membres de la familia i jo en soc el maillot groc de la general.
Soc el 1er defensor de que a la vida has de comportar-te com realment ets. No val anar cada dia disfressat, prou mentides, prou enganys, sigues com ets i triunfa, puja, escala nivells socio-laborals, pero sempre sense modificar el caracter i forma de ser.
Celebro que t'agradès la festa...però et desvalarè un secret; el primer convidat a la festa, era JO, el més interessat, era JO, qui va fer el que va voler?, JO....egoiste? potser també jo (amb minuscules)...qui va donar-ho tot perque tot sortis be...JO,
qui va rebre més JJJJJJJJJJJJJJJJOOOOOOOOOOOOOOO
SENSE DUBTES
GRACIES PER VENIR I GRACIES PER REBRE...UN PETÒ